El seu pare refugiat jueu tenia un estudi fotogràfic a Montmatre.
A finals de l'any 1935 el negoci de la família no funciona, degut a una la malatia del seu pare i que al l'any següent el porta a la mort.
Aixó marcarà el seu futur. Tanca la tenda i es dedica a la fotografia.
Està decidit a donar testimoni dels canvis que s'apropen.
El fotògraf
La fotografia humanista de la dècada de 1930 a la fi de 1960, es va comprometre a explicar la vida quotidiana de les persones que encara diu, citant els noms de Doisneau, per descomptat, Boubat, Cartier-Bresson de vegades, però poques vegades la seva pròpia. Era injust.
Willy Ronis raconte ses photos les plus célèbres
Les fotos
Els enamorats de la Bastille 1957
La llum
Miner amb la silicosi 1951
Escala de la rue Vilin 1952
El petit parisenc 1952
Chantal 1946
La Péniche aux Enfants, 1959
Vaga a la Fàbrica Citröen-Jevel 1938
Rue Soufflot 1950
Place de La Republique
Joinville 1947
El pensament Moltcompromèspolíticament, va abordar la situaciósocialdel movimentobrera França. El seu pensament humanista ho expressen les seves imatges sobrela vaga dela Citroën o d'un miner malalt de silicosi.
.
Les fotos en blanc i negre sempre seran les millors, es veu la ma del artiste i el seu treball, la tegonologia digital a fet a tots el fotógraf mes o meny bons.
Buen trabajo Antonio, La fotografía es un arte que no está al alcance de todos. A mi desde pequeño me ha gustado el mundo de la fotografía, lo que ocurre para ser un buen artista de fotografía, pasa como los buenos deportistas: se nace y no sé hace y buen ejemplo de ello el Sr Willy Ronnis.
Les fotografies en b/n sempre son meravelloses, l'artista és reflecteix molt més per saber trobar la llum i l'ombra. Enhorabona per mostrar-nos aquestes obres d'art
Hola Antoni, unes fotografies artístiques que no pots deixar de mirar perquè a pesar de la tristesa i destrucció que mostren a la vegada són molt belles, t'arriven al cor
Senzillament preciós .Tens un gust exquisit a l'hora de muntar un bloc.Enhorabona.
ResponEliminaGràcies Pilar:
EliminaJa te contestat per correu
Les fotografies són magnífiques. Felicitats!
ResponEliminaGràcies.
EliminaPrimer he mirat el correu i he contestat per e-mail
Les fotos en blanc i negre sempre seran les millors, es veu la ma del artiste i el seu treball, la tegonologia digital a fet a tots el fotógraf mes o meny bons.
ResponEliminaHe vist el teu comentari al e-mail hi he contestat.
EliminaGràcies
Buen trabajo Antonio,
ResponEliminaLa fotografía es un arte que no está al alcance de todos. A mi desde pequeño me ha gustado el mundo de la fotografía, lo que ocurre para ser un buen artista de fotografía, pasa como los buenos deportistas: se nace y no sé hace y buen ejemplo de ello el Sr Willy Ronnis.
Jamil.
ResponEliminaAgradezco y valoro su comentario porque se que es auténtico.
Gracias.
Quin treball més guapo has fet, felicitats de debó. he gaudit molt mirant les fotografies i ho tornare a fer quan tingui més temps.
ResponEliminaUnes fotografies magnífiques. Ets home de poques paraules però un gran artista es troba al teu interior. Felicitats, he gaudit del teu bloc
ResponEliminaSovint el blanc i negre ens trasllada a una època que sense saber perquè la fem nostra.
EliminaGràcies Angels.
Les fotografies en b/n sempre son meravelloses, l'artista és reflecteix molt més per saber trobar la llum i l'ombra. Enhorabona per mostrar-nos aquestes obres d'art
ResponEliminaGràcies
ResponEliminaNomés és un intent descobrir els grans mestres i una època.
Hola Antoni, unes fotografies artístiques que no pots deixar de mirar perquè a pesar de la tristesa i destrucció que mostren a la vegada són molt belles, t'arriven al cor
ResponElimina