Tres visions de París

P          A           R          I           S

La capital francesa sempre ha estat un motiu per a la fotografia sent molts els factors que fan d'ella un objectiu per la gent del món de la fotografia.

Fotògrafs de prestigi ens han mostrat la ciutat segons la seva forma d'entendre la fotografia, però en tots ells es percep un dels factors pels quals la fan especial,i aquest és  la llum que resplendeix en els seus carrers i places, especialment després de la pluja.


Ell bloc és una visió de Paris en el període de temps aproximat entre els voltans  1938 fins al  1960,  per mitjà de tres dels fotografs més representatius de l'època.

Henri Cartier-Bresson             Robert Doisneau             Willy Ronis


S'ha escullit aquest interval de temps que algú anomena període de fotografia humanista, anomenat d'aquesta manera perquè fa referència a diferents factors relacionats amb la fi de la guerra i l'estat d'eufòria que es respirava en la societat francesa en general  i parisenca en particular. Així en conseqüència intelectuals i artistes que van patir persecucions  i  que fins i tot van tenir que fugir davant l'avanç del nacizme, en el seu retorn van ser els  abanderats de les llibertats i d'una sociertat socialment més justa.
.
En cada una de les seguents fotogrogafies mostra una visió de la ciutat pero també la realitat humana  i quotidina de posguerra amb les seves il·lusions i privacions