Tres visions de La Guerra d'Espanya - Agustí Centelles- Robert Capa- Gerda Taro

La guerra va ser interpretada
com una confrontació  entre                                                                                                       

les forces democràtiques, i en part revolucionàries, enfront

dels règims feixistes totalitaris

en expansió.

Aquest fet va suposar que
simpatitzants de la causa de
la república es desplacessin al
nostre país.

Aquest  és el cas de
Robert Capa i Gerda Taro.

                                                                    Centelles                                                                          

                                                                
            

Altres com Agustí Centelles, el compromís en la  defensa del Seu Pais era un sentiment profund que anava  lligat la seva persona.


Tres immenses persones
fortament implicades
en el bàndol republicà
ens mostren les imatges
de la seva guerra.      

                                                                                                                                                      Capa

                           


Cadascun sentía com                                                                                        
a seva aquesta guerra,
i mitjantçant
les seves fotos
personalitzen la seva 
forma d'implicarse
fins hi tot arriscant
contiument la seva pròpia vida.

                                                                                                                                                Taro

A més la defensa d'una causa, diverses circumstàncies fan que els tres tinguin alguna cosa en comú.
Són exemples les vicissitudss de les maletes amb negatius de l'Agusti i Robert  o el fet de coincidir en els mateixos llocs.
Famosa és la foto de l'Agusti fotografiant Azaña i Negrin a Barcelona el 28.10.1938 quan al  davant és trova el Robert fent la mateixa foto.
Un altra coincidència és dóna quan Robert fotografia el camp de Bram on hi és l'Agusti.
Finalment cal fer esment de la relació amorosa entre Robert i Gerda, i la mort d'aquesta a Brunete.

La Guerra d'Agustí Centelles

Agusti Centelles  -    El fotògraf

Agustí ja tenia una visió innovadora de la fotografia,  quan 1934  és va poder comprar la seva pròpia Leica.
Les seves fotografies eren  molt valorades, amb lo qual, les que va realitzar dels acontcimientos d'octubre  d'aquest any van traspassar fronteres. .

Les seves instantànies van donar testimoni de la sublevació i derrota dels militars feixistes a Barcelona. La seva marxa amb les milícies populars, al front d'Aragó, li va permetre fotografiar la caiguda de les places republicanes de Terol i Belchite i els bambardejos de Lleida

Al 1939, amb 4000 negatius en una gran maleta va empendre el cami de l'exili.
Alli va poder testimoniar la vida al camp de concentració de Bram.

Els molts motius d'implicació en el bàndol de la república fan que les seves fotos, a més de transmetre un esdeveniment,  transmetin també un sentiment plasmat en els rostres personatges.

En aquest sentit la fotografia de l'Agust' Centelles  és única.

Agustí Centelles al front d'Aragó. setembre 1937

Camp de Bram (Primavera 1939) 
Ferran Pujol va convertir la seva càmera de manxa en laboratori.

Les fotos

    Milicià al combat.  (Front d'Aragó 1937)

   Guàrdia d'Assalt  (Barcelona 19.07.1939)

   La columna Garcia Oliver surt cap al front.  (Barcelona, 25.07.1936)


   Soldats catalans surten cap al front d'Aragó

 
    

   1937  -  Una mare davant el cadàver del seu fill, a Lleida, després d'un bombardeig.

 

   Milicians

   Cavalleria     ( Front d'Aragó 1937)

  

   Confraternització dels anarquistes i els agents de la Guàrdia Civil.( Barcelona, 19.07.1936) 

                                              Víctima de bombardeig, (Lleida 1937)

La Guerra de Robert Capa

Robert Capa   -    El fotògraf                  

El seu activisme polític durant la seva joventut
es converteix en un compromís de mostrar la
retallada de les pràctiques culturals, socials i
econòmiques, tant a Hongria, el seu país, com a Alemanya, on s'instal·la al 1931.

La seva condició de jueu, la seva afinitat
ideològica d'esquerres i les seves
tendències anarquistes el porten a un exili
voluntari i dedicar la seva incipient carrera com
a reporter al servei de la lluita contra el feixisme.

La mobilitat de la Leica  constitueix un major
assoliment tècnic,  Donat que s'aprpopa molt al subjecte, li permet oferir unes imatges sovint
impactants i de qualitat.

Capa va fer seu el comflicte fins al punt arriscar 
la seva vida i  per poder mostrar les expressions d'angoixa dels soldats al front, no dubtava en anar amb ells.

Les fotos

Milicians 

acomiadant-se

a l'estació

de Barcelona

                                                                 Explosió. Batalla del Riu Segre, (a prop de Fraga 1938)

                                                                                          Barcelona, agost 1936

     

                        Córrer a la recerca de refugi durant els bombardejos aeris. (Bilbao, maig 1937)                                                    

    Corrent a la recerca de refugi durant una alarma d'atac aeri, ( Barcelona gener 1939)

                           Explosió,  Batalla del Riu Segre, (front d'Aragó, a prop de Fraga. 1938)

                                           

                               Comiat de les Brigades Internacionals, Montblanch 25 d'octubre de 1938

  El periodista i premi Nobel de literatura Ernest Hemingway amb soldats al front de Terol 1937

                                                   Batalla del Riu Segre, (front d'Aragó, a prop de Fraga. 1938)

    Membres de la milícia republicana. (Barcelona 1936 )                                 

Nena refugiada.   ( Barcelona, gener de 1936)

      Dos exmembres de la Filharmònica de Barcelona en el camp de concentració de Bram,

La guerra de Gerda Taro

Gerda Taro              La Fotògrafa

Gerda, alemanya d'origen jue, vivia a Leipzig quan al setembre de 1933 va decidir Fugir a Paris,
De molt jove es va vincular als moviments obrers.
El fet d'haver estat detinguda per repartir propaganda contra Hitler va fer que al setembre del 1933 decidís fugir a París.
En l'estiu 1935 abandona la casa dels Stein, els quals l'havien introduït en el món de la fotografia, per anar a viure amb Robert Capa, 
Poc temps després  era sssitent de la fotògrafa Maria Eisner

Davant les notícies que arribaven del conflicte espanyol, es va desplaçar ràpidament a Barcelona.
per donar tstimoni de l'entrenament de les milkicianes.
Era atrativa, exotica i valent, això feia que sempre anés  al l'imit, ignorant el perill.
Les seves fotos son són reflex d'aquest límit, com també ho és el seu final.

                                                                                          Gerda.  Front de Guadalajara,
                                                                                                        juliol de 1937 

Les fotos

                                                            Instrucció militar a Barcelona 1936

                                                           Víctimes d'un atac aeri. València 1937

                                                                   
                                                            La Granjuela  Junio 1937                                                                                                         

                                                                                                                     

                                                                    Republicans a Almeria

                                                               
                                                                        
                                                                         Els refugiats de Màlaga a Almeria, 1937

   
                                                                Víctimes d'un bombardeig feixista a València. 1937

                              Soldats del batalló Chapaiev a les afores de La Granjuela 1937 

                                                 
                               Combatents del batalló Chapaiev  (La Granjuela 1937)

    
       
                                                                  Soldat republicà al poble de Los Blázquez.  1937

    

                                                   Soldats republicans al front de Segòvia 1937

Aquest va ser el seu últim reportatge, perquè Gerda Taro va morir com a conseqüència del aixafament que la meitat inferior del seu cos va patir a la batalla de Brunete al juliol de 1937, quan es trobava a l'estrep del cotxe del general Walter, que va ser arrossegat per un tanc republicà.

Gerda va morir l'endemà a l'hospital de l'Escorial.

Estava a punt de fer vint-i-set anys.

Tres visions de París

P          A           R          I           S

La capital francesa sempre ha estat un motiu per a la fotografia sent molts els factors que fan d'ella un objectiu per la gent del món de la fotografia.

Fotògrafs de prestigi ens han mostrat la ciutat segons la seva forma d'entendre la fotografia, però en tots ells es percep un dels factors pels quals la fan especial,i aquest és  la llum que resplendeix en els seus carrers i places, especialment després de la pluja.


Ell bloc és una visió de Paris en el període de temps aproximat entre els voltans  1938 fins al  1960,  per mitjà de tres dels fotografs més representatius de l'època.

Henri Cartier-Bresson             Robert Doisneau             Willy Ronis


S'ha escullit aquest interval de temps que algú anomena període de fotografia humanista, anomenat d'aquesta manera perquè fa referència a diferents factors relacionats amb la fi de la guerra i l'estat d'eufòria que es respirava en la societat francesa en general  i parisenca en particular. Així en conseqüència intelectuals i artistes que van patir persecucions  i  que fins i tot van tenir que fugir davant l'avanç del nacizme, en el seu retorn van ser els  abanderats de les llibertats i d'una sociertat socialment més justa.
.
En cada una de les seguents fotogrogafies mostra una visió de la ciutat pero també la realitat humana  i quotidina de posguerra amb les seves il·lusions i privacions

El París de Willy Ronis

Willy Ronnis

Aquest home elegant i serè, apassionat...

L'home

El seu pare refugiat jueu tenia un estudi fotogràfic a Montmatre.

A finals de l'any 1935 el negoci de la família no funciona, degut a una la malatia del seu pare i que al l'any següent el porta a la mort.

Aixó marcarà el seu futur. Tanca la tenda i es dedica a la fotografia.

Està decidit a donar testimoni dels canvis que s'apropen.

El fotògraf

La fotografia humanista de la dècada de 1930 a la fi de 1960, es va comprometre a explicar la vida quotidiana de les persones que encara diu, citant els noms de Doisneau, per descomptat, Boubat, Cartier-Bresson de vegades, però poques vegades la seva pròpia. Era injust.

Willy Ronis raconte ses photos les plus célèbres

Les fotos

Els enamorats de la Bastille  1957

La llum

Miner amb la silicosi  1951

Escala de la rue Vilin  1952

El petit parisenc  1952

Chantal  1946

La Péniche aux Enfants, 1959

Vaga a la Fàbrica Citröen-Jevel 1938

Rue Soufflot   1950

Place de La Republique

Joinville   1947

El pensament
Molt compromès políticament, va abordar la situació social del moviment obrer a França.
El seu pensament humanista ho expressen les seves imatges sobre la vaga de la Citroën  o  d'un miner malalt de silicosi.
.