Robert Doisneau
"El fotògraf del carrer"
L'home
Doisneau va passar la seva infància en Gentilly, un barri marginal i pobre de les afores de Paris, però que servia de desafiament per als éssers humans.
Aquel ambient juntament amb la pèrdua de la seva mare, el van covirtir en un inconformista amant de la llibertat.
"La desobediència sembla una funció vitl meva, i haig de confessar que l'he practicat en moltes ocsions"
"Tota la vida m'he divertit, he fet el meu petit teatre." Robert Doisneau
Doisneau va passar la seva infància en Gentilly, un barri marginal i pobre de les afores de Paris, però que servia de desafiament per als éssers humans.
Aquel ambient juntament amb la pèrdua de la seva mare, el van covirtir en un inconformista amant de la llibertat.
"La desobediència sembla una funció vitl meva, i haig de confessar que l'he practicat en moltes ocsions"
"Tota la vida m'he divertit, he fet el meu petit teatre." Robert Doisneau
El fotògraf
Representa el vessant més vital del corrent humanista. Malgrat un cert to nostàlgic, les seves fotografies d'escenes de nens ens transmeten una gran força expresiva i l'alegria de viure.
En els seus inicis va treballar de fotògraf publicitari, però la guerra el va portar a col·laborar amb La Resistència
"Hi ha aquesta cosa misteriosa que es cola per atzar ia la que jo anomeno l'encant. Aquesta espècie d'aroma sorgeix molt temps després. Hi ha imatges que envelleixen bé i que envelliran cada vegada millor. Aquestes són les bones fotos ". Així explicava el fotògraf francès Robert Doisneau
La seva tècnica consistia en que de forma pausada fotografiava la quotidianitat, donant-li una exel·lent profunditat de camp, quan calia, i sempre amb el costrast perfecte.
Les fotos
El pensament
S'autoploclamaba com un ésser de la llibertat.
"Escriu sobre el teu poble i seràs universal ", havia dit Lleó Tolstoï.
La fotografia, com a disciplina artística, no escapa a aquesta recerca d'una mena de sistematització, un intent per desxifrar i resoldre les obsessions que ens ronden a tots.
Conseqüent amb el pensament de Tolstoï, Robert Doisneau va mantenir sempre la convicció que les imatges arquetípiques del seu esperit l'esperaven al seu barri, a casa, als carrers de París.
Representa el vessant més vital del corrent humanista. Malgrat un cert to nostàlgic, les seves fotografies d'escenes de nens ens transmeten una gran força expresiva i l'alegria de viure.
En els seus inicis va treballar de fotògraf publicitari, però la guerra el va portar a col·laborar amb La Resistència
"Hi ha aquesta cosa misteriosa que es cola per atzar ia la que jo anomeno l'encant. Aquesta espècie d'aroma sorgeix molt temps després. Hi ha imatges que envelleixen bé i que envelliran cada vegada millor. Aquestes són les bones fotos ". Així explicava el fotògraf francès Robert Doisneau
La seva tècnica consistia en que de forma pausada fotografiava la quotidianitat, donant-li una exel·lent profunditat de camp, quan calia, i sempre amb el costrast perfecte.
Les fotos
 |
| La sonnette |
 |
| Els pans de Picasso 1952 |
 |
| Le baiser de l'hôtel de Ville 1950 |
 |
| Caf'e de Flore 1947 |
 |
| Les ecoliers de la rue Damesme 1956 |
 |
| Cafe Noir et Blanc Mariée mariage 1948 |
 |
| L'information escolare 1956 |
 |
| La cort del artesans |
S'autoploclamaba com un ésser de la llibertat.
"Escriu sobre el teu poble i seràs universal ", havia dit Lleó Tolstoï.
La fotografia, com a disciplina artística, no escapa a aquesta recerca d'una mena de sistematització, un intent per desxifrar i resoldre les obsessions que ens ronden a tots.
Conseqüent amb el pensament de Tolstoï, Robert Doisneau va mantenir sempre la convicció que les imatges arquetípiques del seu esperit l'esperaven al seu barri, a casa, als carrers de París.
Quin blog més atractiu, tot ell. Robert Doisneu té l'atractiu de transportar-nos a la vida en aquell lloc i aquell moment.
ResponEliminaGràcies.
ResponEliminaNomés es un intent de despertar l'nterès per uns mestres i un temps.
Gràcies.
ResponEliminaNomés es un intent despertar interès per uns mestres i un temps.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaAlgunes d'aquestes fotos em recorden unes que tenia una tieta meva que vivia en aquesta època a París, els pentinats, els vestits, les botigues... s'havia acabat la guerra i ja es començava a veure una tranquil.litat entre la gent, potser més "felicitat" que és el que ens volen mostrar les fotos
ResponEliminaQuan la meva filla era petita vaig penjar a la seva habitació una reproducció en gran de la Sonnette.
EliminaNo sé per què ho vaig fer.. Potser va ser per la seva espontaneïtat
La vida quotidiana molt ven captada. Molta sensibilitat.
ResponEliminaSovint, fotos de la vida quotidiana desperten sentiments.
ResponEliminaSempre he pensat que les persones que no fan gaire soroll són les que fan més bona feina i aquest bloc ho demostra. Hi ha unes fotos fantàstiques; a més penso que les de blanc i negre són les millors fotos. Has estat molt encertat al escollir-les Antonio!
ResponEliminaNomés és una mostra de la qualitat fotogràfica d'uns mestres que també ho foren per la seva humanitat.
EliminaGràcies Carme.